Cròniques d’un mig estiu

Maria Antònia Oliver i Cabrer va néixer a Manacor el 4 de desembre de 1946 i va morir a Sencelles el 10 de febrer de 2022, als 75 anys. Va viure a Barcelona des de 1969, on es va casar amb l'escriptor Jaume Fuster (1945–1998). El seu trasplantament de cor de 1997 va marcar la seva obra tardana i el seu compromís amb la malaltia com a tema literari.

Va debutar amb només 23 anys publicant Cròniques d'un mig estiu (1970) a Club Editor — Joan Sales la va acollir a l'editorial després que Llorenç Villalonga la recomanés en una carta. Aquella primera novel·la, ambientada a s'Arenal de Mallorca durant l'eclosió turística dels anys 60, narra el descobriment del món a través dels ulls d'un nen botones d'hotel rural.

Oliver és una de les veus capdavanteres de la Generació dels 70, va ser membre fundadora del col·lectiu Ofèlia Dracs — que va revolucionar la narrativa breu catalana — i la primera dona sòcia de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Va escriure novel·la, narrativa breu, teatre, guió de televisió, ràdio i cinema, i literatura infantil. La seva sèrie de la detectiva mallorquina Lònia Guiu (Estudi en lila, Antípodes, El sol que fa l'ànec) va obrir el gènere policíac a la literatura catalana amb una mirada feminista pionera.

Com a traductora va ser fonamental: va dur al català tres novel·les de Virginia Woolf (Els anys 1973, Orlando 1985, Les ones 1989), el Moby Dick de Melville (1984, Premi de Literatura Catalana de la Generalitat), Mary Shelley, Jules Verne, Mark Twain, R. L. Stevenson, Italo Calvino i Anton Txékhov, entre d'altres.

Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2016), la Creu de Sant Jordi (2007), el Premi Prudenci Bertrana per Joana E. (1991), el Premi Ramon Llull (2003) i el Premi Trajectòria (2001). El 2022, pòstumament, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears li va concedir la Medalla d'Or.

«Per a mi escriure és viure, viure és escriure.» — Maria Antònia Oliver.